Exposicions

El Museu del Rock proposa una exposició permanent que recorre dècades d’història musical i cultural a través de guitarres i instruments originals vinculats a grans artistes del gènere. Al seu costat, les exposicions temporals posen el focus en èpoques, escenes o veus concretes per llegir el rock des de noves perspectives.

Col·lecció permanent

Un recorregut per la història del rock a través d’una col·lecció de guitarres i instruments originals, i exposicions temporals que amplien el relat.

La col·lecció permanent

El museu està organitzat com una línia del temps sonora: de les arrels afroamericanes del blues als macroconcierts d’estadi i les noves generacions del 2000. A cada sala, les guitarres i baixos originals dialoguen amb imatges, àudios i context històric perquè el visitant entengui com ha canviat el rock, però també el món que l’envoltava.

La col·lecció permanent

Anys 40–50

Orígens del rock

En aquest primer espai es presenten les arrels afroamericanes del rock a partir del blues elèctric i el rhythm & blues.

B. B. King i la seva icònica “Lucille” encarnen el pas del blues de club a un llenguatge elèctric, intens i profundament emocional.

La col·lecció permanent

Anys 50–60

Naixement del rock
i British Invasion

Aquí el rock and roll es converteix en fenomen juvenil global i comença a transformar cultures senceres.

The Beatles apareixen com a segona generació del rock i símbol d’un canvi cultural que travessa música, moda i maneres de viure.L’escena britànica es desplega amb figures com Eric Clapton (Yardbirds, Cream), pont entre el blues elèctric i el rock més dur.

La col·lecció permanent

Finals 60–70

Sala Woodstock: Contracultura i psicodèlia

Una sala immersiva 360º situa el visitant en l’imaginari de Woodstock i la contracultura de finals dels seixanta.
La guitarra de Carlos Santana recorda la fusió entre rock i ritmes llatins que va marcar el seu pas pel festival.
Joe Cocker i altres veus de l’època evoquen el rock entès com a experiència col·lectiva i comunitària.
El relat incorpora noms com Janis Joplin, Jimi Hendrix o The Who, claus per entendre la psicodèlia i la revolta cultural, encara que no totes les seves guitarres siguin a la col·lecció.

La col·lecció permanent

Sala anys 70

Era dels vinils i botigues de discos

La dècada dels setanta s’explica tant des del so com des de la manera d’escoltar música. Led Zeppelin / Jimmy Page exemplifiquen el rock dur que obre el camí cap al heavy metal. Pink Floyd representa el rock progressiu i els concerts conceptuals, on la posada en escena forma part del relat. L’etapa en solitari d’Eric Clapton mostra un blues rock més d’autor.

A la vegada, s’introdueix la democratització de l’escolta:
el vinil, l’alta fidelitat domèstica i el naixement de la cultura
de col·leccionista, amb les botigues de discos com
a espais socials i de descoberta.

La col·lecció permanent

Sala anys 80

“MTV era” i hair metal

Ambientada com una botiga de discos que mira cap a l’explosió visual dels vuitanta. Les guitarres de Richie Sambora (Bon Jovi) o Slash (Guns N’ Roses) parlen d’un rock d’estadis que combina riffs memorables i una forta càrrega d’imatge.

La presència de Def Leppard, Whitesnake o Van Halen connecta amb la figura del “guitar hero” i l’estètica hair metal.
Kiss, amb les guitarres de Paul Stanley, mostra com el rock incorpora maquillatge, escenografia i personatges com a part essencial del seu llenguatge.

La col·lecció permanent

Sala MTV

Rock del show,
el videoclip i les identitats extremes

Aquest espai posa el focus en la teatralització, el videoclip i la personalització extrema dels instruments.

Kiss reapareix com a paradigma d’un rock escènic, amb guitarres carregades d’strass i dissenys impossibles. La guitarra “pintada amb sang” de Steve Vai (Jem2kDNA) exemplifica fins on pot arribar la fusió entre virtuositat i iconografia. El relat s’obre al rock gòtic i alternatiu amb The Cure (Robert Smith, Pearl Thompson) i a l’escena grunge i noranta amb Nirvana i Pearl Jam, mostrant un canvi de to: de l’excés a una expressivitat més crua.

La col·lecció permanent

Sala Stadium

Rock d’estadi i macroconcierts

Aquí el rock es veu com un espectacle de gran format, capaç d’omplir estadis arreu del món.

AC/DC (Cliff Williams) representen el rock directe i enèrgic pensat per a masses. Guns N’ Roses / Slash i Metallica / Kirk Hammett il·lustren com el hard rock i el metal esdevenen fenòmens globals, amb guitarres personalitzades convertides en icones. U2 i Pink Floyd mostren la dimensió més narrativa i audiovisual del rock d’estadi, amb tours que combinen política, tecnologia i grans produccions. Kiss tanca aquest univers amb pirotècnia i escenografies gegants.

La col·lecció permanent

Sala Garage

Rock 2000s
i nova generació

Un espai dedicat a la continuïtat i transformació del gènere a partir dels anys 2000.

Franz Ferdinand connecta amb l’indie rock britànic i el retorn a estructures més minimalistes i ballables.
Linkin Park incorpora el nu metal i la fusió amb l’electrònica i el hip-hop.

Blink-182 i l’escena pop-punk posen l’accent en l’energia juvenil i l’humor, mostrant com el rock continua renovant-se i parlant a noves generacions.

La col·lecció permanent

Sala final

El Concert

La visita culmina amb un mini-concert hologràfic on un músic virtual toca amb les guitarres originals del museu.

En aquest espai es poden escoltar fragments de temes associats a: B. B. King, The Beatles, Led Zeppelin, Santana, AC/DC, Metallica, Guns N’ Roses, Nirvana, The Cure, U2, entre d’altres. Tanquem el recorregut recordant que el rock, abans que res, és alguna cosa que es viu amb el cos i amb el so.

Exposicions temporals

Cada temporada, el museu incorpora una exposició temporal que aprofundeix en un artista, una escena o un tema específic: des d’un període històric concret fins a un moviment, un territori o una mirada de gènere sobre el rock. Aquestes mostres permeten tornar al museu i descobrir noves capes d’una història que no s’acaba mai.

(Properament)

“Avançats al seu temps”
visionaris que van sacsejar el seu present

Un viatge irregular pel temps: entrem al 1955 fictici de Back to the Future i saltem després a accidents reals, discos incompresos i escenaris que van canviar les regles del joc. Cada sala enllaça peces icòniques —instruments, objectes de cinema, portades, fotografies— amb timelines, crítiques i petites preguntes perquè el visitant entengui com alguns artistes es van avançar al seu temps i com, dècades més tard, el món ha acabat adoptant allò que un dia semblava estrany, exagerat o impossible.

Fins desembre de 2026